Com que la Terra te una superficie de 510.065.284.702 Km2 calculem la cuantitat ploguda als 40 dies:
En un mes:
12751800*30= 382554000km2/mes
En una semana:
12751800*7= 89262600km2/semana
En una hora:
12751800/24= 531325km2/hora
En un minut:
531325/60= 8855,42km2/minut
En un segon
8855,42/60 = 147,59km2/segon
diumenge, 4 de desembre del 2011
diumenge, 27 de novembre del 2011
Exercicis 29.1 i 29.2
Exercici 29.1 Oceans:
Quina superfície n'ocupa la resta d'oceans y mars?
Si oceà Atlàntic ocupa una superficie de 82 milions de km2 , i el Pacífic ocupa 166 km2.
Si sumem la la suerficie dels dos oceans: 82.000.000 + 166.000.000 = 248.000.000, els dos junts,si ajuntem els demes oceans y els sumem ens dona tota l'aigua:
Oceà Glaciar Antàrtic: 20 milions
Oceà Glaciar Àrtic: 14 milions
Oceà Índic: 73 milions
Si els sumem dona la resta d'oceans:
20.000.000+14.000.000+73.000.000=107.000.000 km2 es la resta de oceans que ocupa el planeta.
Si tota l'aigua dels oceans Atlàntoc i Pacífic la poguerem posar en formade cub,quina seria la seu aresta?
Si multipliquem la seua superficie per la seua profunditat ens dona en km3:
82.000.000 km2 que ocupa l'oceà Atlàntic per la seua profunsitat que es de 3.600 dona:
82.000.000 x 3.600= 295200000 km3
I si fem el mateix amb l'oceà Pacífic:
166000000 x 4280=710480000 km3
Per a saber quina seria la seua aresta primer hem de sumar els dos oceans en cubs:
295200000+710480000= 1005680000 km3
Sabenta aixo ya podem esbrinar quina seria la seua aresta.
1005680000^(1/3) = 1001,88976 km.
Quin persentatje del total de aigua dolça es troba en cada estat?
Aquesta imatge contesta la la pregunta plantejada.
Quina es la cuantitat total d'aigua que hi ha a la Terra?
Si dividim tota l'aigua que hi ha al mon entre el persentatge de aigua dolça i el multipliquem per 100, deuria ser la cuantitat total que hi ha al mon que es de 1511762500 km3.
Quina superfície n'ocupa la resta d'oceans y mars?
Si oceà Atlàntic ocupa una superficie de 82 milions de km2 , i el Pacífic ocupa 166 km2.
Si sumem la la suerficie dels dos oceans: 82.000.000 + 166.000.000 = 248.000.000, els dos junts,si ajuntem els demes oceans y els sumem ens dona tota l'aigua:
Oceà Glaciar Antàrtic: 20 milions Oceà Glaciar Àrtic: 14 milions
Oceà Índic: 73 milions
Si els sumem dona la resta d'oceans:
20.000.000+14.000.000+73.000.000=107.000.000 km2 es la resta de oceans que ocupa el planeta.
Si tota l'aigua dels oceans Atlàntoc i Pacífic la poguerem posar en formade cub,quina seria la seu aresta?
Si multipliquem la seua superficie per la seua profunditat ens dona en km3:
82.000.000 km2 que ocupa l'oceà Atlàntic per la seua profunsitat que es de 3.600 dona:
82.000.000 x 3.600= 295200000 km3
I si fem el mateix amb l'oceà Pacífic:
166000000 x 4280=710480000 km3
Per a saber quina seria la seua aresta primer hem de sumar els dos oceans en cubs:
295200000+710480000= 1005680000 km3
Sabenta aixo ya podem esbrinar quina seria la seua aresta.
1005680000^(1/3) = 1001,88976 km.
Quin persentatje del total de aigua dolça es troba en cada estat?
Quina es la cuantitat total d'aigua que hi ha a la Terra?
Si dividim tota l'aigua que hi ha al mon entre el persentatge de aigua dolça i el multipliquem per 100, deuria ser la cuantitat total que hi ha al mon que es de 1511762500 km3.
dijous, 27 d’octubre del 2011
La succeció de Fibonacci:
El video tracta de un matemàtic que va inventar una succesió de nombres a mitjans del segle XIII y el ultim seria en numero PHI, el seu nom Fibonacci dona nom a la succesió:
Ara vaig a parlar un poc de la seua invencio:
Fibonacci va inventar una succeció de nombres naturals que es iniciada en 0 y 1 despres la succeció continua infinitament amb la suma dels dos nombres anteriors.
Un exemple de succeció seria:
Comencem per 3 y 7;la succeció seria:
3, 7, 10, 17, 27, 44, 71, 115...
Les raons són:
La succeció a la natura:
Tot comencha amb un cuadrat de 1 cm de costat despres es safegeix un cuadrat igual que forma un rectangle de 2x1,despres safigegeix un cuadrat de 2x2 formant un rectangle de 3x2 y aixi infinitament y agafem el compas podem formar un espiral com el de una caracola.
Al vide parla de en numero de petals que te una flor que una flor te 1,2,3 pero no cuatre y continuaria amb 5,8... peraixo no existeis ninguna planta que contenga 4 petals.
El video tracta de un matemàtic que va inventar una succesió de nombres a mitjans del segle XIII y el ultim seria en numero PHI, el seu nom Fibonacci dona nom a la succesió:
Ara vaig a parlar un poc de la seua invencio:
Fibonacci va inventar una succeció de nombres naturals que es iniciada en 0 y 1 despres la succeció continua infinitament amb la suma dels dos nombres anteriors.
Un exemple de succeció seria:
Comencem per 3 y 7;la succeció seria:
3, 7, 10, 17, 27, 44, 71, 115...
Les raons són:
La succeció a la natura:
Tot comencha amb un cuadrat de 1 cm de costat despres es safegeix un cuadrat igual que forma un rectangle de 2x1,despres safigegeix un cuadrat de 2x2 formant un rectangle de 3x2 y aixi infinitament y agafem el compas podem formar un espiral com el de una caracola.
Al vide parla de en numero de petals que te una flor que una flor te 1,2,3 pero no cuatre y continuaria amb 5,8... peraixo no existeis ninguna planta que contenga 4 petals.
divendres, 7 d’octubre del 2011
Sistema de numeració maya
La numeració maya:
El sistema d'd'escriptura d'aquesta civilització va ser anomenada pels especialistes com jeroglífica, per tenir un vague semblança amb l'escriptura utilitzada en l'Antic Egipte. La mateixa era una combinació de símbols fonètics i ideogrames, sent un treball molt dur el poder desxifrar el seu contingut. Sumat a això, es considera també la poca quantitat de documents d'escriptura maia, pel fet que poc després de la conquesta, els sacerdots espanyols van ordenar la crema de tots els llibres maies.
Els maies van tenir una civilització amb un gran desenvolupament de l'astronomia i la matemàtica. Ells posseïen un símbol per al zero el que els va permetre desenvolupar un sistema amb molt pocs símbols i amb els quals podien escriure qualsevol nombre.
El sistema de numeració maia és vertical, la qual cosa vol dir que s'escriu de dalt a baix. Aquest sistema de numeració és vigesimal, de base 20 (es basa en agrupacions de 20), posicional.
divendres, 30 de setembre del 2011
Tots els números tals que al sumar els quadrats de les seues xifres i repetir el procés amb el resultat de la suma, arriba un moment en què el resultat és 1, es denominen feliços.
Els nombres que al finalitzar el procés acaben amb 1, són coneguts com a números feliços, però aquells que no acaben amb un 1 són coneguts com a números infeliços."
Exemple:
72 = 49
42 + 92 = 97
92 + 72 = 130
12 + 32 + 02 = 10
12 + 02 = 1.
Els nombres que al finalitzar el procés acaben amb 1, són coneguts com a números feliços, però aquells que no acaben amb un 1 són coneguts com a números infeliços."
Exemple:
72 = 49
42 + 92 = 97
92 + 72 = 130
12 + 32 + 02 = 10
12 + 02 = 1.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)